Vaig trobar allò que cercava,
el tresor que anhelava;
era gran i tan hermós,
que ni jo no ho esperava.
Preuat com un diamant,
brillava com un sol;
era com una perla
amb un bell resplendor.
La perla era de jaspi cristal·lí,
amb pedretes petites,
formant una sola joia
de distinta forma i color,
totes unides, formant
un sol cor.
Cada una tenia un nom
segons el material contingut:
n’hi havia de jaspi,
altres de crisòlit,
d’esmaragda, de safir,
i fins i tot d’or fi.
La perla era a la porta,
la porta era la perla;
brillava intensament,
transparenta com el cristall.
Era la glòria divina
que resplendia des de l’interior,
era el tresor anhelat
que habitava en el meu cor.
Era la perla gestada
a base de molt d’amor,
i petits patiments
formaven la perla de Déu,
guardada dins un cofre,
dins el meu cor.
Si qualcú la vol trobar,
la du dins el seu interior;
la porta és Jesucrist,
la perla del nostre amor.
Cadascú som pedretes
que brillam si hi ha amor;
amasats pel dolor,
formam la perla de Déu,
que habita en el cor.
LevJEP
